Catedral de Girona
La Catedral de Girona, es troba en el punt més alt de la ciutat; posseeix la nau gòtica més ampla del món, amb una amplada total de 22,98 metres. La seva construcció es va iniciar al segle XI en estil romànic, seguint en el XIII amb el gòtic, conservant només el claustre romànic del XII i la torre de la mateixa època, es va acabar al segle XVIII.
La bruixa de la catedral
Fa molts i molts anys, hi havia a Girona una dona dedicada al Diabòlic art de la bruixeria que per mostrar su odi a Tot el que fos religiós, acostumava a llançar Insults i pedres contra la Catedral.
Un dia Durant la processó de Corpus va apedregar el pas i és va sentir una veu divina que li va dir: "pedres tires, doncs de pedra et quedaràs ...".
La bruixa és va convertir en pedra i la van col·locar a la paret al costat-i de la Torre de Carlemany com a Gàrgola perquè de la Seva boca no sortissin Insults sinó l'aigua neta de la pluja i, mirant cap a terra perquè mai més pogués ver el cel.
La lleona
Segur que alguna vegada heu passat pel “Cul de la lleona”, a la plaça de Sant Fèlix, i heu vist algú enfilat fent un petó al cul de la lleona. Estrany, no?
Conten que fa molts i molts anys, al carrer Calderers hi havia “L’hostal de la Lleona”. Aquest l’establiment tenia com a reclam una columna encastada a la paret, amb una lleona que s’hi enfilava. Tothom que hi passava podia tocar-li el cul sense fer gaire esforç.
Això es va convertir en un costum –ja sabem que tots som una mica escatològics- de tal manera que, fins i tot, quan un foraster visitava la ciutat se li recomanava que li toqués el cul perquè així mai marxaria de Girona i, si ho feia, hi tornaria.
Amb el temps el costum va anar canviant i enlloc de tocar-li el cul algú va començar a fer-li un petó i ja sabeu que, massa sovint, fem el que fan els altres. Vaja, que al cap de poc temps tothom que passava per allà al davant feia el mateix: besava el cul de la lleona.
D’això ja fa molts anys, però el costum encara perviu. L’hostal va desaparèixer i la columna es va traslladar al seu lloc actual. Ara la lleona queda una mica enlairada i ens hem d’enfilar a unes escales per poder-hi arribar i fer el ritual més còmodament.
Ja sabeu: abans d’acabar la vostra passejada no deixeu de fer-ho… Així segur que, si no sou de Girona, algun dia hi tornareu.
El riu Onyà i les cases del riu
L'església de Sant Fèlix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada